Selecció d’estadístiques de l'Informe Anual 2006 de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Inclou dades, a escala espanyola, sobre la distribució d’ingressos per serveis finals, les tendències dels tràfics de veu minoristes per a xarxes fixes i mòbils, l’evolució i distribució de les inversions en telecomunicacions, les quotes de mercat acumulades per ingressos (15 primers operadors), la penetració de línies de banda ampla, les velocitats de connexió i el percentatge de línies de banda ampla per tipus d’accés.

Treball del diari australià The Age on s’elabora una llista amb les deu ciutats més digitalitzades del món. Per a la configuració del rànquing s’utilitzen sis criteris bàsics: velocitat, cost i disponibilitat de banda ampla; accés sense fils a Internet; capacitat d’incorporació de noves tecnologies; suport governamental; educació i cultura tecnològica i potencial futur. La llista l’encapçalen tres capitals asiàtiques (Seul, Singapur i Tòquio), mentre que Estocolm i Tallin figuren com els únics representants europeus.

En aquest document tècnic, que forma part d’un estudi sobre la disponibilitat i robustesa de les xarxes de comunicació electròniques realitzat per Alcatel-Lucent per a la Comissió Europea, s’aborda el tema de les “futures xarxes de telecomunicacions”: es descriu la seva arquitectura bàsica i components; el procés de migració des de les actuals infraestructures; la integració de tecnologies com la 3G, WiFi, WiMax, xarxes de cable, Internet i xarxes IP; els dissenys metodològics; l’operativitat; la gestió de recursos; la seguretat; els nivells d’interconnexió; la concentració en nodes vitals; les possibilitats de congestió; i la fiabilitat de les xarxes IP. També expressa la necessitat d’intervenció de l’administració.

El document descriu la naturalesa de la nova generació d'infraestructures de banda ampla, les xarxes gigabit; explica els seus avantatges fonamentals i els principis que haurien de seguir-se per a arribar al seu ple desplegament. Els autors advoquen per considerar el desenvolupament intensiu de xarxes gigabit fixes i sense fils com una prioritat nacional, que ha de ser promoguda per l'acció legislativa i reguladora, però que també ha de comptar amb el suport dels usuaris i els operadors incumbents.

El IT Policy Strategis Group és una institució pública que funciona com a consellera governamental i com a principal força impulsora de l’objectiu polític suec d’assolir una societat de la informació per a tots. En aquest document el Grup presenta les seves recomanacions per al desplegament de la banda ampla, posant l’èmfasi en les infraestructures passives, les perspectives a llarg termini, les xarxes d’accés i de distribució, la fibra òptica, els serveis i productes i el paper de les administracions públiques. El treball aporta també una útil descripció de la situació actual de la banda ampla i destaca els problemes més rellevants del sector: la definició de xarxes obertes, els nivells de competència, el rol de l’Administració, el paper dels usuaris, les fortaleses i debilitats tecnològiques, entre altres.

Treball que posa al dia, amb profusió de gràfics i estadístiques, la situació del mercat japonès de les telecomunicacions; les claus del desplegament de la banda ampla; les perspectives de desenvolupament de les noves xarxes; i les principals iniciatives públiques per a la regulació del sector a Japó.