Aquest informe examina els avanços en el desenvolupament de la banda ampla des de 2004, l'evolució de les polítiques d'impuls a les xarxes i els principals desafiaments que enfronta el sector. Entre altres temes, s'estudien els progressos que s'han realitzat per a estendre la banda ampla a les zones rurals i remotes, per a connectar escoles, biblioteques i altres institucions públiques, o per a desplegar la fibra òptica. També es perfilen temes emergents que poden suscitar l'atenció de les polítiques, com la transició cap a les xarxes de nova generació o les estratègies de banda ampla dissenyades en les economies en vies de desenvolupament. Es pot destacar que l’OCDE recomana obertament en aquest informe que "els governs no haurien de prohibir a les municipalitats o a les empreses de serveis públics participar en els mercats de telecomunicacions". El document es divideix en quatre capítols, dedicats a analitzar les infraestructures de banda ampla, els usos de les xarxes, els marcs normatius i l'avaluació de les polítiques implementades.

Hem agrupat en aquests dos arxius alguns dels treballs presentats per consultores, operadors i proveïdors de tecnologia en un recent seminari de l’OCDE sobre inversions en fibra òptica (Stavanger, Noruega, abril de 2008). Aquestes presentacions aborden, d’una banda, les diferents estratègies reguladores (desenvolupament de fibra municipal, separació funcional, segmentació geogràfica dels mercats, etc.) que adopten els països industrialitzats per assegurar que les noves xarxes contribueixin a promoure una competència efectiva. Per altra banda, es descriuen alguns projectes de fibra òptica innovadors, de diferents escales, que permeten identificar pràctiques reeixides (a Japó, Corea, Noruega i Dinamarca) per a la promoció d'inversions en el sector.

El document ofereix una visió general de l’evolució de la fibra òptica i de les inversions associades amb l’objectiu de facilitar l’elecció de les tecnologies més adequades i promoure una regulació que impulsi el desplegament de les futures xarxes. Es deté en la situació de les tecnologies de fibra òptica en la denominada última milla, és a dir, entre els abonats locals i els switches de telecomunicacions, i en la xarxa troncal, des dels switches fins al nucli de la xarxa. Planteja també la relació entre el desplegament de fibra en l’ultima milla, els costos de les xarxes i les estratègies regulatòries. L’estudi abasta un període de deu anys, entre 2010 i 2020 , termini en el qual s’estima que la nova generació de xarxes arribi a la seva maduresa, i avalua les diferents tecnologies (accés sense fil, xarxes híbrides i fibra) disponibles per al desplegament de xarxes d’alta velocitat. Els tres capítols de l'informe estan dedicats als avanços tecnològics en fibra òptica, els models de negoci i les decisions d’inversió, i el paper de les administracions.

El passat 21 d'abril, ENTER i NEREC (Network for Economic Research on Electronic Communications) van organitzar un esdeveniment sobre preus en els serveis en telecomunicacions que va contar amb un panell de ponents de la Comissió Europea, l'OCDE, Vodafone, Telefònica, Orange i les consultores Teligen i Analysys. Dimitri Ypsilanti, de l'OCDE, va presentar en aquesta oportunitat el següent treball, que proporciona un conjunt d'eines per a l'avaluació comparativa dels preus dels serveis de banda ampla. L'autor enumera els continguts del portal de l'OCDE dedicat a la banda ampla i explica les raons que fan necessària una cistella de serveis i els diferents criteris per a avaluar-la: tipologia d'usos, velocitats de connexió, preus, accessibilitat i consideracions tecnològiques.

PEl portal de l’OCDE dedicat a la banda ampla proporciona una àmplia gamma d'estadístiques relacionada amb la situació d'aquestes xarxes de telecomunicacions en els països membres. En el document adjunt s'inclou la més recent actualització dels indicadors, amb dades sobre subscriptors totals de banda ampla per país i per tecnologia, índexs de penetració, sèries estadístiques anuals, els cinc principals mercats de banda ampla i la penetració de banda ampla en relació amb el PIB.

Aquest document se centra en com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), Internet i la difusió i ús en llars i individus de la banda ampla, són fonts importants de canvi i de com aquestes tecnologies tenen i seguiran tenint un fort impacte econòmic i social. El treball estudia les despeses en comunicacions de les llars (secció 1); els patrons d’ús de la banda ampla i d’altres tecnologies seleccionades en relació amb les principals variables socioeconòmiqes (secció 2); els patrons d’assignació de temps a la utilització d’Internet i els efectes de la banda ampla sobre aquestes pautes (Secció 3); finalment, es fa un diagnòstic basat en la disminució de la bretxa digital per motius d’accés (els quals tenen versus els quals no tenen) en contrast amb l’increment d’urna bretxa de segon nivell condicionada per la incidència de factors socioeconòmics sobre els nous usos digitals (Secció 4).

En aquest treball s’examinen els obstacles als drets de passada que pot ralentir el ritme de desplegament de la fibra òptica en les xarxes d’accés local i s’identifiquen les principals opcions de polítiques disponibles. Entre les mesures considerades per a millorar l’accés als drets de passada i reduir els costos, destaquen: reduir els obstacles associats amb l’obtenció de l’autorització per a l’accés i ús de drets de passada; precisar les jurisdiccions tant per a la concessió de drets de passada i la solució de controvèrsies com per a la coordinació entre les autoritats públiques implicades; harmonitzar els procediments administratius per a l’accés als drets de passada; desenvolupar un raonable sistema de compensació per a l’accés i ús dels drets de passada públics municipals; vetllar per que els operadors que inverteixen en els conductes estan subjectes a un conjunt mínim d’obligacions per a reparació i manteniment; examinar el paper de les associacions públic-privades en el desplegament de fibra fosca; i examinar la possibilitat de mesures de regulació per a facilitar l'intercanvi de cablejat interior entre els operadors actius en habitatges multi familiars.